Per tal de no repetir alguna crònica d’algun dels meus companys d’aventures culinàries… vull enfocar-ho des d’un punt de vista personal. No disposo de fotografies dels blogaires ni tampoc de plats ni de vins però, de fet, menjar sa tambè és la “sobretaula”. A la meva memoria m’emporto records del que va ser el sopar. Gent entregada en cada cullerada i olfactivament disposada a percebre l’aroma de cadascun dels diferents tipus de vins proposats pels amics i del restaurant. (Opinió de El Mundo)
Persones referents en el món dels blocs que, fins fa poc, eren anònimes i que amb molt de plaer vaig poder conèixer per primer cop. Sempre quedarà espai, en properes ocasions, per acabar de conèixer la llarga taula de comensals que vàrem ser i aprofundir amb els qui ja vaig tenir aquest honor. A tots, simplement gràcies per una estona tant agradable.
De totes formes alguna idea s’està cuïnant. Aviat ho descobrirem.
Cap resposta fins ara
Encara no hi ha comentaris... Engega la discussió tot emplenant el formulari.
Escriu un Comentari